User Profile

ain, molt bo. abraçaries la Jeanette per explicar tot això d’aquesta manera

perfecta lectura per una nit esperant un avió que sortirà amb 4h de retard. No, en realitat no, però la Kawakami sempre fa de bon acompanyar i la veritat que m’ha agradat moltíssim aquesta història curta.

10/10, imprescindible para entender cómo se coció internet. Explica en paralelo la historia del desarrollo de las primeras plataformas de comunicación online desde universidades y hacklabs con la aparición de Silicon Valley y la conversión del código libre en negocio. Además, parte del relato desde dentro y narra el crecimiento del 15M desde la acampada en Sol y el uso novedoso que se hizo de redes en aquel entonces. Y, lo más importante, con una perspectiva optimista de fondo que creo que tanto necesitamos hoy.

m’ha agradat sí, sí, tot el que en diuen és cert! A tall d’anècdota, és la primera novel•la que llegeixo en valencià en… anys? (comptant el Tirant i algun de Ferran Torrent a l’institut) i això et fa veure que el català que llegeixes normalment és tan fals en realitat… vivim en un centralisme que potser ofega una miqueta més la llengua.

ja està. se sent trist i buit acabar aquesta última novel•la

un viatge a l’esclat de feminisme del 2018 a través d’allò que Marta Sanz va anar pensant i llegint de la major manifestació feminista.

llegint-lo ara m’ha agafat una mica de tristor per tot el que ha plogut (aka: persones transexcloents afeblint el moviment juntament amb els reaccionaris de dretes… Realment Naomi Wolf met Steve Banon vibes).

speechless. novel•la rodona que et deixa el cor encongit i la por als dits. relat sobre ser dona i mare a través d’un imaginari dins una selva que sempre t’observa amb delit.

podria intentar fer un anàlisi de les diferents maternitats que es representen, de les metàfores o analogies que es poden traçar amb les diferents escenes però ara mateix em fa mandra. llegeix-lo només si no ets gaire aprehensiva i tens ganes de llegir una història absolutament diferent a qualsevol altra cosa.

bastant sublim. al principi semblava tenir un ritme més relaxat però de cop pam, passa x cosa i ja no el pots deixar. ganes del següent. trista i contenta que es comenci a acabar la saga en realitat.


SPOILER: el final del James m’ha semblat una mica perturbador, com si el volguessin fer ‘maco’ quan en realitat quedava com un pederasta wtf, James, has envellit fatal.

només puc en pensar en les infiltracions a les reunions entre treballadors i empresa dels hotels, el sopar de nadal i la quantitat d’informació i experiències que haurà hagut de destil•lar per fer aquest assaig finíssim.

posa en crisi el model turístic en general i el de luxe en concret per animar-nos a especular altres formes d’esvargir-nos i de gaudir del nostre temps d’oci (i que comença per aconseguir millors condicions laborals; tant de disposar de temps com millor retribució)

el vaig comprar perquè estava en la meva fase (encara en procés) de llegir autorxs de Japó i pensant que encara que fos de ciència ficció segur que m’encantaria i a més tenia una coberta preciosa (sempre caic per la coberta bonica). senzillament, crec que em costa la ciència ficció, però és una novel•la escrita des d’un futur molt inquietant on la gent gran no mor però en canvi, les noves generacions, neixen amb molts predisposició a la malaltia i a la mort. plena d’idees estranyíssimes de com seria aquest món distòpic.

he trigat molt en acabar-lo perquè el vaig deixar a mitges tot ser un llibre curtíssim.

seguirem