Entrevistes breus amb dones excepcionals

Fa poc vaig comentar un llibre de poesia que no semblava poesia i ara li toca a aquest de teatre que, malauradament, tampoc sembla teatre. Com el seu títol indica, són entrevistes (força interessants, tot sigui dit) amb algun afegit entremig (potser l'únic teatral de tot plegat). Em costa moltíssim imaginar-m'ho dalt d'un escenari i, de fet, tampoc em fa venir ganes d'esbrinar-ho en una sala de teatre. Així que em quedo amb la impressió d'haver llegit un llibre d'entrevistes i prou.