User Profile

Ja fa temps que vaig llegir aquest llibre. De forma poc habitual el vaig llegir d'un parell de tirades per l'imminència de la data d'un club de lectura. Pel que ara recordo, el que més em va impactar és com la autora aconsegueix descriure una experiència humana sota unes circumstàncies extraordinàries i increibles. La situació és tan extrema des del punt de vista humà com a inexplicable que duu a una vida de la protagonista sense cap propòsit, sense esperança, on no hi cap tipus de transmissió del coneixement ni de formal oral o escrita i on el desenllaç final és inevitable i desesperançador.

No sospitava que aquesta lectura em faria connectar amb la meva mare i la meva àvia i prendre consciència de com de fundamental és la cuina com a element integrador familiar. La Maria Nicolau o borda mesclant la tradició amb el raonament científic per mostrar elements claus de la cuina catalana.

Sentiments contraposats. Per una banda m'ha costat molt llegir-lo per la prosa tant feixuga pel meu gust. Vaig continuar amb ell perquè el segon capítol em va agradar força. Ho vaig deixar un temps i quan el vaig tornar a agafar vaig rellegir molta part perquè no tenia clar on l'havia deixat. La segona lectura de molts capítols em va tornar a enganxar ja fins al final.