User Profile

Som com som perquè venim d'on venim. Una mostra de la ferocitat de l'ésser humà embolcallada de pressumta civilització. La tant lloada Roma esventrada, vistes les seves vísceres corruptes des de dins.

Aquest llibre és un clàssic de l'estudi de la Prehistòria catalana. Han passat els anys i moltes descobertes han afegit fites i confirmat o refusat hipòtesis, però les bases i l'esquema general que ens presenta Taradell continua essent vàlid. Un essencial que m'agrada rellegir.

Excel.lent recull dels símbols emprats per les cultures humanes des de temps inmemorials fins ara, alguns emprats avui en dia.

És molt interessant comprovar quants aspectes de la societat espanyola ens són desconeguts. La història oficial que s'aprèn als col·legis, per manca de temps, deixa de costat temes tant curiosos com els entramats de poder socials. Les foscors del sistema.

La doctora Margarida Genera, a qui tinc el plaer de conèixer personalment, és una eminència pel que fa a la cultura ibera. En aquest llibre mostra els trets coneguts dels ibers, i dóna un llistat dels poblats a les comarques tarragonines. Imprescindible.

Curiosa barreja de pretesa erudició arqueològica, lingüística i fins i tot amb incursió a la Física. L'autor veu menystinguts els seus coneixements autodidactes i adopta una actitud prepotent i agressiva, tant que pretén instaurar un estil literari propi, val a dir que confús i "hemorràgic" en conceptes i idees. Bona feina a peu de camp, s'ha de dir.

Novel·lar la vida de Raimon Llull és un repte. Lluís Racionero ens ofereix una visió personal, una interpretació íntima, però erudita, del filòsof, ancorat en el 'Cercamon' com a arrel arcana.

Aquest és el primer volum dels dos que formen el recull dels treballs presentats a les Jornades. Com a gran amant de l'arqueologia, ho he trobat fantàstic, grans treballs com sempre amb medis escassos.

Aquest llibre el podria haver escrit perfectament una intel·ligència artificial, tant per la redacció com per les observacions que va incloent, de vegades tant fredes com l'acer d'una màquina; tot i que, en certs moments, llueix en la foscor una tímida espurna humana.

Joan Perucho teixeix un tapís amb fils de ficció suposada i d'oculta realitat. El resultat és un món estrany on la quàntica, fins i tot, fou vaticinada per Sir James Frazer.

En veritat, esperava més després d'un bon començament erudit sobre etimologia. Després es dilueix en una novel.la més convencional. Però el romànic català sempre triomfa i deixa un bon gust de boca 😉

Sens dubte, una joia. Va ser en llegir el Cercamón que vaig introduïr-me al medievalisme. Conté arcans!

Visc a la zona que inspirà a la Marta Rojals, i la conec en ella. Realitat entre seca de manca de pluja i amargant d'ametllers que moren. Sequera, esforç i olives. Modes de vida que pericliten, forasters que porten d'altres...

Notable mostra de la societat catalana de les "capelletes" amb l'estil inconfusible d'en Terenci.