Homenaje a Cataluña

Record que sa primera vegada que vaig llegir 1984 vaig pensar que n'Orwell exagerava. Molt, de fet. Pensava que havia exagerat tot un poc, que sonava un poc postís. Després d'haver llegir aquest llibre veig que va quedar curt.
Sa revolució proletària ha estat esclafada per es totalitarismes en cada ocasió en què s'ha presentat, gent va morir enmig de misèria a una guerra civil que era alhora un conjunt de guerres revolucionàries. S'objectiu espanyol de sa política de tenir raó ha anat sempre per damunt des principis, independentment des rumb que agafassen ses coses. Sa difamació, empresonament, afusellament i maltracte de sa població obrera revolucionària és una constant històrica, i sebre-ho, compartir-ho, ensenyar-ho i recordar-ho és un deure que hauríem de compartir i que ha estat suprimit per sa classe política institucional.

This is a very powerful book. It's a first-hand account of how Orwell found himself volunteering for an anti-Fascist brigade, and how utterly disillusioning the whole experience was, as the fractious anti-Fascists wasted enormous amounts of energy fighting each other instead of the real enemy. There are relevant lessons for any political campaign today (certainly I see the same tendencies in the environmental movement), and it also does a lot to illuminate where he was coming from with Animal Farm and 1984. Having studied these at school I was left under the impression that Orwell was a rather pro-establishment writer, but reading his non-fiction makes it clear that he was a strong ideological Socialist, and his critiques of Stalinism have all the bitterness of someone seeing his own ideals betrayed.